Analisi de "Next time try the train" de Dorothea Lange

Trets generals

Títol: “ Next time try the train”
Autor: Dorothea Lange
Nacionalitat: Estats Units, California
Any: 1932

Paràmetres tècnics

B/N / Color: Blanc i negre
Format: Quadrat
Càmera: indeterminada

Presentació

D’aquesta fotografia no en tenim tanta informació com l’anterior ja que no va ser tan remarcable, tot i així l’hem triada perquè considerem que té una composició si més no interesant.

Anàlisi

En aquesta fotografia hi podem observar dos homes a la part esquerra i un cartell publicitari del tren a la banda dreta. Són dos homes que caminen per una carretera amb barrets de l’època i una bossa o maleta cadascun.

Dóna la impressió de que s’allunyin d’on venen i marxin buscant un lloc millor amb les úniques coses que els pertanyen que tenen.

Esta presa aproximadament a uns cinc o deu metres del subjecte deixant així que l’observador vegi l’entorn que els envolta i el cartell de la dreta. Dorothea Lange va fer la fotografia des de darrere del subjecte.

Es tracta d’una llum natural de dia i provoca dues ombres dels homes al terra, cap a l’esquerra.

Transmet una sensació d’esperança, com la que deuen tenir les dues figures, que van en busca d’una destinació millor.

Analisi de "Mare migrant" de Dorothea Lange

Trets generals

Títol: “ Mare migrant”
Autor: Dorothea Lange
Nacionalitat: Estats Units, Nipomo ( California )
Any: 1936

Paràmetres tècnics

B/N / Color: Blanc i negre
Format: Vertical
Càmera: Càmera Graflex 4×5 de fusta. Es tracta de 4×5 polzades

Presentació

Aquesta fotografia és molt coneguda, ja que representa l’època de la Depressió als Estats Units del s. XX i l'inici d'una nova era en el reportatge fotogràfic de caràcter social. Per primera vegada la societat mirava la pobresa i la desolació que estava causant la crisi econòmica, que durava ja set anys, a través de la càmera de Dorothea Lange.

Tot i que l'èxit de la foto té molt a veure amb el seu context històric i la seva utilització, també va ser molt important per la seva qualitat artística. Pel que fa a la composició i al contingut, la imatge és paral·lela a la de les Verges renaixentistes, només que en la fotografia la Mare de Déu és substituïda per una mare sofrint amb els seus tres nens.

Context històric de la fotografia

La foto va ser presa al 1936 en un camp de refugiats: eren els camps que allotjaven a treballadors agrícoles amb poc o sense feina. En aquest cas, es tractava d’un camp de recollidors de pèsols que portaven temps sense treball, a Nipomo (California). Molts d’aquests treballadors havien perdut les seves granges i terres i es traslladaven d’un lloc a un altre dels Estats Units, buscant feina.

La mare i els seus set fills havien sobreviscut durant l’hivern menjant vegetals congelats. Acabaven de vendre les rodes del seu cotxe per poder menjar i per això no es podien moure del camp.

Dorothea Lange era allà perquè treballava per a la Farm Security Administration, una de les organitzacions impulsades pel president Roosevelt, dins del New Deal, per donar cobertura i suport als treballadors agrícoles impactats per la crisi. La FSA havia contractat una plantilla de fotògrafs, entre ells Lange, per donar publicitat a les seves activitats i per aconseguir el suport dels ciutadans d'estats no agrícoles, que havien de donar suport financer (a través dels impostos i de la compra de bons) als plans de la FSA.

Com es va fer?

Es veu que Dorothea Lange havia passat de lluny amb el seu cotxe per aquest camp de Nipomo i quan estava a 30 quilòmetres va tornar, per afrontar el que estava passant allà.

Aquesta és una fotografia de Lange en el seu cotxe i la seva càmera de fusta.

Anàlisi

En aquesta fotografia veiem a una mare amb els seus tres fills. Denota certa cara de patiment. Els dos fills dels costats eren tots dos mirant enrere recolzats a la seva mare, mentre que el més petit dormia a les seves faldilles. Portaven robes brutes, degut a la seva situació, la roba no era el que més els preocupava en aquells moments.

La imatge transmet sentiment de patiment, dolor, reflexió per part de la figura més important ( la mare en aquest cas )

Dorothea Lange es trobava força a prop del subjecte a fotografiar, així hi inclou només la mare amb els fills, excloent tot el paisatge i objectes que hi pugin haver al costat, centrant tota l’atenció als personatges.

Està presa des d’un angle frontal, es tracta d’una llum totalment natural de dia, provocant certes ombres però no molt marcades ni fortes.

Quan un mira aquesta fotografia el primer que es veu és la mirada de la dona, mirant a l’infinit, sembla que estigués reflexionant. Després la mirada de qui observa la imatge es centra en els dos nens, com estan col·locats darrere de la mare. I per últim es fixa en el tercer fill, que passa una mica desapercebut, tot i ser el q més lluminositat té.

Sobre la fotografia de Mare Migrant Dorothea Lange va dir:

“La vaig veure i em vaig apropar a la famèlica i desesperada mare com atreta per un imant. No recordo com li vaig explicar la meva presència o la meva càmera a ella, però recordo que no em va fer preguntes. No li vaig demanar el seu nom o la seva història. Ella em va dir la seva edat, 32 anys, també em va dir que havien sobreviscut de vegetals freds dels voltants i d’ocells que els nens mataven. Acabava de vendre les llantes del seu cotxe per comprar aliments. I allà estava sentada, reposant a la botiga amb els seus nens abraçats a ella i semblava que ella sabia que la meva fotografia la podia ajudar i llavors em va ajudar a mi. Hi havia una certa equitat en allò.”

Biografia de Dorothea Lange

Dorothea Lange va néixer el 25 de maig de 1895 a Hoboken (Nova Jersey). Als set anys va emmalaltir de poliomielitis que la va fer créixer amb una constitució feble i va danyar el desenvolupament de la seva cama dreta.
Va estudiar fotografia a Nova York a l'escola de Clarence H. White, cofundador del moviment fotogràfic Photo-Secession, que propugnava una ruptura amb les normes acadèmiques a favor d'una visió més personal del món, d'imatges que irradien sentiments i reflectiran l'esperit de l'artista. Allà Dorothea va conèixer el corrent pictòric, en què la tècnica era deixada en un segon pla.

En acabar els seus estudis, va iniciar una volta al món, però li van robar tot el que tenia i va decidir instal·lar-se a San Francisco. En el 1919 va obrir en aquesta ciutat un estudi i es va centrar en els retrats.

Es guanyava la vida còmodament com a fotògrafa, però en alguna entrevista posterior va arribar a dir: "Només estava fotografiant a la gent que em pagava per això i em molestava ". Per això al començament de la Gran Depressió, va treure la seva càmera als carrers i va començar a fotografiar els aturats i la gent sense llar.

Va ser una influent foto-periodista documental, coneguda per la seva obra la "Gran Depressió". Obra que la va convertir en una de les periodistes més destacades del fotoperiodisme mundial.

Amb el començament de la Gran Depressió, Lange va tornar el lent de les seves càmeres del seu estudi als carrers. On els seus retrats de desocupats i gent sense llar van capturar aviat l'atenció de fotògrafs locals i la van portar a ser contractada per l'Administració per a la Seguretat Agrària.

El 1935 es va casar amb l'economista agrari Paul Schuster Taylor, professor d'economia de la Universitat de Califòrnia. Taylor va formar a Lange en assumptes socials i econòmics, i junts van fer un documental sobre la pobresa rural i l'explotació dels cultivadors i treballadors immigrants. Taylor feia les entrevistes i recollia la informació econòmica, i Lange prenia les fotos.

Entre 1935 i 1939 Lange va treballar per a departaments oficials, sempre posant en les seves fotos al pobre i al marginal, especialment pagesos, famílies desplaçades i immigrants.

Les seves fotografies van ser publicades a diaris nacionals sense cost, això va fer que arribes a tots els públics i les fotografies es van tornar icones de la seva era.

Dorothea Lange va morir amb 70 anys l’onze d’octubre de 1965 a Sant Francisco a causa d’un càncer.

Fotografia com una obra d'art

MAN RAY: negre i blanc

Projecte 2. Sèrie de fotografies amb caràcter lliure, però que desenvolupen un tema clarament definit:

Fotografies instantànies que mostren els diferents canvis de la natura. (Totes les fotografies estan produïdes amb una càmera digital).

El fil conductor de les fotografies és el canvi de la natura. Aquest canvi l’he volgut representar fent diverses imatges del cel en diferents dies, llocs i situacions. Vaig escollir fotografiar-lo perquè em semblava interessant poder veure els elements que intervenen en el cel i que fan que aquest el veiem diferent i en constant canvi; ja que mai podrem tornar a fotografiar el que havíem vist un segon abans.

Fotografia produïda a cabrera de mar. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb profunditat de camp, i sense cap objecte protagonista. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. Els elements que intervenen en aquesta imatge són las llums de les cases que fan que contrastin amb el cel rosenc ja que s’està a punt d’amagar el sol.

Fotografia produïda a Mataró. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb poca profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista contrapicat. Els elements que intervenen en aquesta imatge són els avions que es veuen a una distancia molt llunyana on nomes s’aprecia les línies de fum que donen una direcció interessant en la imatge i fan que ens fixem en la seva direcció.

Fotografia feta a Cabrera de Mar, amb una posició horitzontal i un format apaïsat, on destaca un paisatge amb molta profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un gran pla general i amb un punt de vista picat. Els elements que intervenen en aquesta imatge són les llums de les cases que condicionen el paisatge del cel juntament amb la poca llum que queda del sol, i això fa que ens creï aquest contrast entre la foscor de las muntanyes i el color clar del cel.

Fotografia produïda a Mataró, pujant per la plaça Santa Anna. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge tancat, on hi ha una pèrdua d'escala, però tot i haver eliminat completament la línia d'horitzó, podem apreciar la imatge com una composició, sense ser abstracte. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. Els elements que intervenen en aquesta imatge són els avions que es veuen a una distancia molt llunyana on nomes s’aprecia les línies de fum que donen una direcció interessant en la imatge i fan que ens fixem en la seva direcció.

Fotografia feta a Cabrera de Mar, amb una posició i un format vertical, on destaca un paisatge amb poca profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. Els elements que intervenen en aquesta imatge són elements naturals, com és el cas d’aquestes muntanyes fosques ja que és de nit que contrasten amb l’altre cantó de la muntanya on s’amaga tota la llum creant així un joc de colors bastant curiós.

Fotografia produïda a Mataró. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb poca profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. En aquesta imatge volia captar el moviment dels núvols per un instant; ja que aquesta fotografia mai es podrà repetir igual. Volia destacar en la imatge la llum solar que intenta traspassar aquests núvols creant així un contrast de colors amb les muntanyes.

Fotografia feta a Cabrera. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb profunditat de camp on podem apreciar l’horitzó. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. Els elements que intervenen en aquesta imatge són els núvols que al fotografiar-los queden per un instant immòbils. En quan als colors cal destacar la llum que probe darrere dels núvols i de la muntanya que fa que hi hagi un contrast de colors en la fotografia.

Fotografia produïda a Mataró, justament a la sortida de l’escola Santa Anna. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació. Es destaca un paisatge tancat, on hi ha una pèrdua d'escala, però tot i haver eliminat completament la línia d'horitzó, podem apreciar la imatge com una composició, sense ser abstracte. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista contrapicat. Els elements que intervenen en aquesta imatge són la marca de fum que han deixat els avions en el cel i l’entrada de l’escola situada a la part esquerre de la imatge, juntament amb la casa i la part del arbre situats a la dreta que emmarquen el cel i condicionen la imatge.

Fotografia produïda a Cabrera. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista contrapicat. Els elements que intervenen en aquesta imatge són un avió que es veu a una distancia molt llunyana on nomes s’aprecia la línia de fum on fa que ens fixem en la seva direcció, també els elements en primer pla d’una farola juntament amb uns arbres i una casa que condicionen el paisatge. Podem apreciar també el contrast de llum entre el primer pla fosc i el segon pla d el cel il·luminat per la llum solar del dia.

Fotografia feta a Cabrera. Amb una posició horitzontal i un format apaïsat que condiciona la representació, on destaca un paisatge amb profunditat de camp. Es tracta d’un enquadrament en un pla general i amb un punt de vista frontal. Els elements que intervenen en aquesta imatge són els núvols que al fotografiar-los queden per un instant immòbils. En quan als colors cal destacar la llum que probe darrere dels núvols i de la muntanya que fa que hi hagi un contrast de colors en la fotografia.