Trets generals
Títol: “ Mare migrant”
Autor: Dorothea Lange
Nacionalitat: Estats Units, Nipomo ( California )
Any: 1936 Paràmetres tècnics
B/N / Color: Blanc i negre
Format: Vertical
Càmera: Càmera Graflex 4×5 de fusta. Es tracta de 4×5 polzades
Presentació
Aquesta fotografia és molt coneguda, ja que representa l’època de la Depressió als Estats Units del s. XX i l'inici d'una nova era en el reportatge fotogràfic de caràcter social. Per primera vegada la societat mirava la pobresa i la desolació que estava causant la crisi econòmica, que durava ja set anys, a través de la càmera de Dorothea Lange. Tot i que l'èxit de la foto té molt a veure amb el seu context històric i la seva utilització, també va ser molt important per la seva qualitat artística. Pel que fa a la composició i al contingut, la imatge és paral·lela a la de les Verges renaixentistes, només que en la fotografia la Mare de Déu és substituïda per una mare sofrint amb els seus tres nens. Context històric de la fotografia
La foto va ser presa al 1936 en un camp de refugiats: eren els camps que allotjaven a treballadors agrícoles amb poc o sense feina. En aquest cas, es tractava d’un camp de recollidors de pèsols que portaven temps sense treball, a Nipomo (California). Molts d’aquests treballadors havien perdut les seves granges i terres i es traslladaven d’un lloc a un altre dels Estats Units, buscant feina.
La mare i els seus set fills havien sobreviscut durant l’hivern menjant vegetals congelats. Acabaven de vendre les rodes del seu cotxe per poder menjar i per això no es podien moure del camp.
Dorothea Lange era allà perquè treballava per a la Farm Security Administration, una de les organitzacions impulsades pel president Roosevelt, dins del New Deal, per donar cobertura i suport als treballadors agrícoles impactats per la crisi. La FSA havia contractat una plantilla de fotògrafs, entre ells Lange, per donar publicitat a les seves activitats i per aconseguir el suport dels ciutadans d'estats no agrícoles, que havien de donar suport financer (a través dels impostos i de la compra de bons) als plans de la FSA.
Com es va fer?
Es veu que Dorothea Lange havia passat de lluny amb el seu cotxe per aquest camp de Nipomo i quan estava a 30 quilòmetres va tornar, per afrontar el que estava passant allà.
Aquesta és una fotografia de Lange en el seu cotxe i la seva càmera de fusta.
Anàlisi
En aquesta fotografia veiem a una mare amb els seus tres fills. Denota certa cara de patiment. Els dos fills dels costats eren tots dos mirant enrere recolzats a la seva mare, mentre que el més petit dormia a les seves faldilles. Portaven robes brutes, degut a la seva situació, la roba no era el que més els preocupava en aquells moments. La imatge transmet sentiment de patiment, dolor, reflexió per part de la figura més important ( la mare en aquest cas ) Dorothea Lange es trobava força a prop del subjecte a fotografiar, així hi inclou només la mare amb els fills, excloent tot el paisatge i objectes que hi pugin haver al costat, centrant tota l’atenció als personatges. Està presa des d’un angle frontal, es tracta d’una llum totalment natural de dia, provocant certes ombres però no molt marcades ni fortes. Quan un mira aquesta fotografia el primer que es veu és la mirada de la dona, mirant a l’infinit, sembla que estigués reflexionant. Després la mirada de qui observa la imatge es centra en els dos nens, com estan col·locats darrere de la mare. I per últim es fixa en el tercer fill, que passa una mica desapercebut, tot i ser el q més lluminositat té. Sobre la fotografia de Mare Migrant Dorothea Lange va dir:
“La vaig veure i em vaig apropar a la famèlica i desesperada mare com atreta per un imant. No recordo com li vaig explicar la meva presència o la meva càmera a ella, però recordo que no em va fer preguntes. No li vaig demanar el seu nom o la seva història. Ella em va dir la seva edat, 32 anys, també em va dir que havien sobreviscut de vegetals freds dels voltants i d’ocells que els nens mataven. Acabava de vendre les llantes del seu cotxe per comprar aliments. I allà estava sentada, reposant a la botiga amb els seus nens abraçats a ella i semblava que ella sabia que la meva fotografia la podia ajudar i llavors em va ajudar a mi. Hi havia una certa equitat en allò.”
